CSITAL Barcelona

Línies Estratègiques per un Plà Director Professional pels secretaris, interventors i tresorers d'Administració Local de Catalunya

En compliment del mandat atorgat per l'Assemblea General del Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers d'Administració Local de Catalunya, celebrada a la ciutat de Tarragona el dia 20 de novembre de 1999, el Consell de Col·legis de Catalunya va crear la ponència encarregada de conduir l'elaboració del Pla Director de la Professional al qual feia referència la proposta aprovada en el cinquè dels documents que es van presentar a la citada assemblea.

Aquest document pretén, d'acord amb els objectius fixats a la resolució 5ena. de l'Assemblea de Tarragona de l'any 1999, marcar les línies estratègiques bàsiques sobre les quals s'hauria de projectar el futur del nostre col·lectiu professional, posant a l'abast de les institucions i de les entitats municipalistes una eina que ajudi a encertar en la regulació futura de la nostra professió i l'adeqüi, de manera útil, eficaç i protagonista, a les necessitats dels governs i de les comunitats locals del Segle XXI.

Durant el procés d'elaboració d'aquest document s'ha celebrat a Siena, els dies 18 a 20 d'abril de 2002, la primera Conferència Mundial de les associacions internacionals de secretaris generals dels governs locals i caps executius Oficials. Fruit d'aquesta conferència s'han elaborat dos documents de grans importància: La Declaració de Siena i el Codi ètic. Les conclusions dels dos documents són plenament assumibles i incorporables en aquest pla professional. Així, qüestions com l'exigència d'una carrera directiva local professional basada en els principis de mèrit i capacitat, partint d'accessos a la professió oberts i transparents i un exercici de la mateixa amb integritat, objectivitat i neutralitat, amb una política de formació adequada, i tot això amb un compromís ètic de dedicació i dignitat professionals, són plenament assumides i compartides pel nostre col·lectiu.

Així doncs, esdevé una prioritat la definició d'un marc estable que faci més fàcil gestionar la complexitat que comporta i comportarà regulació futura de la nostra professió.

I.- ELS FUNCIONARIS D'HABILITACIÓ NACIONAL I LA DIVERSITAT TERRITORIAL. UN NOU SISTEMA ADEQUAT A LA COMPLEXITAT

La Ponència Quarta de les presentades a l'Assemblea de Tarragona, feia referència a l'adaptació dels processos de selecció i provisió de llocs de treball a les necessitats reals del territori. L'objectiu final de la mateixa era aconseguir una proposta per tal que l'assignació de places de FALHN a cada territori en els processos selectius sigui proporcional al nombre de vacants existent, i no al nombre de sol·licituds presentades.

Les conclusions adoptades, succintes i de caràcter immediat, i per tant conjunturals, tot i que encertades en el seus plantejaments, no es posicionen en relació als problemes de fons lúcidament diagnosticats a l'exposició de motius del document.

El marc constitucional configura la participació dels nivells central, autonòmic i local en la regulació de la professió. La reserva a favor de l'administració central de l'Estat respecte de les polítiques de selecció i de registre i carrera administrativa s'ha de mantenir per preservar una mateixa cultura professional que ens uneix a Europa i que solament el caràcter estatal de la professió ens permetrà mantenir, des de la igualtat d'oportunitats. Però a banda d'aquesta reserva, el model territorial constitucional i el respecte a les singularitats político-administratives de les nacionalitats històriques i de les regions i a l'autonomia dels governs locals al servei dels quals estem els SITAL aconsella redefinir el paper de les Comunitats Autònomes i dels Governs Locals en l'execució d'aquelles polítiques de selecció, així com en les polítiques de provisió de llocs i de formació, millorant els mecanismes de coordinació, cooperació i informació recíproca. Esgotar les possibilitats de descentralització i execució a favor de les CC.AA. i dels Governs Locals permetrà resoldre els dèficits funcionals del sistema actual.

Actualment existeixen tendències divergents entre les tres administracions afectades pel futur del règim professional dels SITAL que, seleccionats per l'Estat, presten els seus serveis (i són retribuïts) pels ens locals, i apliquen la normativa emanada dels parlaments autonòmics. Podrien plantejar-se en un futur immediat qüestions de fons que afecten al moll de l'os de la nostra actuació pública i cal, per tant, tenir criteri sobre les mateixes.

En aquest context, tenim un punt de partida clar i indiscutible: Existència d'unes funcions públiques que han de ser prestades per SITAL, les característiques essencials de les quals pertoca definir-les a l'Estat segons el repartiment constitucional de competències establert a l'art. 149.1.18 CE. Això vol dir unes bases comunes: fixació de les condicions elementals per garantir les condicions d'objectivitat i imparcialitat en l'exercici professional, formulació de polítiques de selecció, de promoció, de provisió de llocs de treball, de formació, i garantia de mobilitat arreu de l'Estat. L'execució d'aquestes polítiques s'ha de vertebrar en base a un idea de descentralització a favor de les CC.AA. i els ens locals.

L'actuació a seguir hauria d'apostar doncs per la descentralització de l'execució de les polítiques de selecció i de provisió de llocs de treball. En aquest sentit, es proposa un canvi normatiu que, mantenint el marc de reserva estatal que garanteixi la unitat professional, esgoti les possibilitats competencials de les Comunitats Autònomes pel que fa als processos de selecció, a la gestió de la provisió de llocs de treball i a la formació i que permeti, la participació institucional dels governs locals en la projecció i gestió dels professionals de major qualificació a l'administració local.

II.- DEL CARÀCTER ESTRUCTURAL DE LES FUNCIONS PÚBLIQUES DE SECRETARIA, INTERVENCIÓ I TRESORERIA. PARTICIPACIÓ EN FUNCIONS D'ÀMBIT DIRECTIU

Els Secretaris, Interventors i Tresorers d'Administració Local són especialistes en tècniques i procediments que els governs locals han d'utilitzar en un estat de dret. El caràcter estructural d'aquestes funcions, les quals formen part del seu arrel històric, ha estat posat de manifest en diverses ocasions pel nostre Tribunal Constitucional i ens permeten situar-les nítidament en un espai indisponible per a les nostres organitzacions.

Sobre aquesta especialitat tècnica, vertebral de la professió, és necessari afegir habilitats que tenen a veure amb la gestió i que permetin satisfer necessitats d'eficàcia i eficiència, així com la incorporació de la societat de la informació i les noves tecnologies. La Carta Europea d'Autonomia Local o el Projecte de Carta Mundial d'Autonomia Local, i la mateixa Declaració de Siena, marquen la prioritat a la qual també nosaltres ens comprometem, com la resta dels nostres homòlegs professionals a Europa.

A les administracions locals contemporànies conflueixen en forma desigual en un comú àmbit directiu els següents agents: els responsables polítics, és a dir els electes, els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal, els funcionaris superiors de la pròpia corporació, el personal eventual i els gerents. En aquest complex i canviant escenari convé redefinir els espais de cadascú, i com a mínim pel que fa al nostre col·lectiu, caldria actualitzar les funcions.

Pel que fa a les funcions de Secretaria, Intervenció i Tresoreria, s'haurien de redefinir les actuals funcions reservades en base als següents criteris:

- Manteniment de les funcions actualment definides a la Llei 7/1985

- Adaptació del seu contingut en base a les necessitats actuals, tenint en compte la incorporació de les noves tecnologies, així com l'aparició d'una abundant legislació sectorial que afecta més o menys directament a les esmentades funcions.

- Adequar-les a les necessitats actuals de les corporacions i a la seva complexitat, per tal que es puguin desenvolupar amb suficiència i coherència.

- Que en la seva redefinició, la responsabilitat estigui directament vinculada a l'àmbit de decisió.

- Considerar com a inherents a les funcions reservades, i per tant, inseparables de les mateixes, la prefectura immediata del personal directament assignat per al seu exercici, i la direcció i coordinació directa dels serveis i mitjans tècnics i humans vinculats al seu exercici.

Al marge d'aquestes funcions reservades, n'hi podrien haver d'altres de complementàries, més pròpies d'àmbits de gestió, compatibles amb les funcions assignades a cada subescala, que podria definir en cada cas la corporació afectada, i que al mateix temps fos degudament retribuïda.

La consolidació d'aquesta esfera de decisió pública professional amb uns valors ètics de compromís que redefineixin i armonitzin la difícil relació entre la política i l'administració ha de respondre a un disseny amb quatre principis fonamentals:

- Accés obert i transparent.

- Promoció segons el mèrit i els resultats.

- Integritat, objectivitat i neutralitat.

- Compromís professional amb les polítiques de govern local.

III.- LA CARRERA PROFESSIONAL I LES POLÍTIQUES DE PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL: UNA PROFESSIÓ AMB OPORTUNITATS PER A TOTHOM

El correcte exercici de les funcions abans descrites requereix que en tots els casos, el seu titular estigui en possessió d'una titulació universitària superior. Això comporta de forma directa, i coincidint amb una reivindicació quasi històrica, l'adscripció global al grup “A”, inclosos els Secretaris-Interventors. No obstant, i també per aquest fet, s'ha de procedir a la redefinició tant dels processos de selecció com de la carrera professional, per tal d'adequar-la a aquesta nova situació.

Es tractar de fixar un nou marc que estableixi, amb oportunitats per a tots, les condicions de promoció professional, sobre la base de proves selectives adequades als principis de mèrit i capacitat. Un nou marc que hauria de tenir en compte la complexitat de les diferents entitats locals. S'hauria de potenciar la promoció interna a categories superiors, assegurant un sistema amb oportunitats per a tothom, i incidint en l'especialització de les funcions.

Pel que fa a la provisió de llocs de treball, s'han d'esgotar les possibilitats que atorga el seu col·lectiu professional com a col·lectiu de provisió preferent. Establir nous mecanismes de participació de SITAL d'accés en provisions de categoria preferent, en determinades condicions i amb una certa estabilitat en el temps, com a opció més protegida que la provisió interina actual.

En relació als sistemes de provisió el concurs de mèrits i la lliure designació, en els termes sobre els quals s'ha pronunciat el Tribunal Constitucional, han de fer prevaler que la provisió respecti els principis d'autoorganització dels ens locals i també elsd'igualtat d'oportunitats, mèrit i capacitat.

El sistema de concurs de mèrits, preferent i majoritari, hauria de respectar que el conjunt dels nivells d'administració que intervenen comptessin amb un ventall reglat dels mèrits. En aquest sentit, proposem que tant l'Estat com les CCAA –que ja ho tenen- com els govern locals –que no ho tenen- disposin d'un marc sobre el qual es determinin els mèrits a acreditar en cada procediment de provisió. Ens decantem per un sistema de repartiment en el pes dels mèrits a valorar provinents dels tres nivells d'administració equivalent al 50 per cent de l'Estat, 25 per cent de les CCAA i 25 per cent dels governs locals.

IV .- ÈTICA PROFESSIONAL

El correcte exercici de la professió de tots els SITAL, i més tenint en compte l'ampliació proposada de la interpretació actual de les funcions reservades, exigeix també d'un compromís ètic d'actuació, que no és altra cosa que la formalització d'una forma d'actuació ja assumida pel nostre col·lectiu.

En aquest sentit, assumim plenament i íntegra el codi ètic aprovat a Siena el passat 20 d'abril, en el marc de la Primera Conferència Mundial d'Associacions Internacionals de Secretaris Generals dels governs locals, i Caps Executius Oficials.

V.- UNA POLÍTICA DE FORMACIÓ ESPECÍFICA PER UNES NOVES NECESSITATS

La millora de l'exercici professional, així com la redefinició de les nostres funcions, exigeix avançar en la preparació i capacitació d'excel·lència per aquesta funció directiva, motiu pel qual es reclama l'establiment d'un sistema permanent de desenvolupament dels SITAL que hauria de tenir com a objectius centrals:

- Capacitar els SITAL en tecnologies de gestió modernes, adequades a les condicions actuals i a les especificitats del sector públic.

- Proporcionar als SITAL una formació sòlida global en àrees essencials per al desenvolupament de les funcions pròpies en les condicions de complexitat característiques de la gestió actual.

- Contribuir mitjançant programes apropiats al desenvolupament del seu potencial en general.

- Reciclar contínuament els seus instruments de treball.

- Confrontació amb experiències d'altres territoris nacionals i comparats, d'alta significació per la seva activitat i desenvolupament.