CSITAL Barcelona

 
 Ja es pot consultar a la pàgina web del Ministeri d’Economia i Hisenda l’esborrany d’Ordre del nou Pla General de Comptabilitat Pública (PGCP) elaborat per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE). La seva aplicació al sector públic estatal està prevista per a l’exercici 2011.
Aquest nou PGCP és una conseqüència lògica i esperada del procés de normalització comptable. El primer PGCP de 1981 va agafar com a model el PGC de 1973 i el mateix va passar amb el segon PGCP de 1994 que seguia al PGC de 1990.
Aquest procés de normalització comptable s’ha fet extensiu a l’àmbit de la Unió Europea en virtut del Reglament 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell que va promoure l’aplicació de les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC-NIIF) per a tots els països membres. Espanya va adaptar la seva legislació mercantil (L. 16/2007) i, posteriorment, va aprovar el nou PGC per a les empreses mitjançant els RD 1514/2007 i 1515/2007.
En el sector públic, tot i que les NIC-NIIF no són d’aplicació obligatòria, el corrent normalitzador també s’ha fet sentir, a través de l’IFAC-IPSASB, amb l’elaboració de les Normes Internacionals aplicables a la Comptabilitat del Sector Públic (NIC-SP). 
Tot això va conduir l’IGAE a constituir un grup de treball, les conclusions del qual van ser elevades a la Comissió de Comptabilitat Pública que les va aprovar el 17 de novembre de 2008.
 

El nou PGCP, com succeïa amb els anteriors, és un pla marc aplicable a totes les Administracions Públiques. Així doncs, a partir d’aquesta fita, les comunitats autònomes hauran d’adaptar els seus plans – de fet la Generalitat de Catalunya ja ha nomenat un responsable per a la coordinació i direcció de l’elaboració d’aquesta adaptació, en el sí de la Intervenció General – i la IGAE haurà de fer el mateix respecte de les administracions locals.
 
Els objectius del nou PGCP han estat:
*      Adaptació a les NIC-SP (cal recordar que a diferència de les NIC-NIIF del sector empresarial, no són d’aplicació directa, sinó un referent) per a millorar la qualitat, la comparabilitat i la transparència de la informació comptable.
*      Harmonització comptable amb el PGC/07. La qual cosa vol dir que, amb les necessàries adaptacions a les peculiaritats del sector públic, el nou PGCP té forces similituds, tant en el marc conceptual, com en l’estructura dels comptes i en els comptes anuals.
*      Complementar la informació proporcionada pels comptes del PGCP/94 a través de la memòria (introduint informació de costos i indicadors pressupostaris, financers i de gestió).
*      Canvi del marc conceptual del PGC/94 (Documents de principis comptables públics) per un de nou integrat en el propi Pla.
 
El PGCP es configura en cinc parts:
-       Primera part: Marc conceptual de la comptabilitat pública.
-       Segona part: Normes de reconeixement i valoració.
-       Tercera part: Compte anuals.
-       Quarta part: Quadre de comptes.
-       Cinquena part: Definicions i relacions comptables.
 
Entre les novetats més destacades es troba que per a l’aconseguiment de la imatge fidel, en la comptabilització de les operacions s’haurà d’atendre a la seva realitat econòmica i no solament a la seva realitat jurídica. 
Els requisits de la informació dels comptes anuals es redueixen als de claredat, rellevància, fiabilitat (s’introdueix per primer cop) i comparabilitat.
Els principis comptables se separen entre els de caràcter econòmic i patrimonial (gestió continuada, meritació, uniformitat, prudència, no compensació i importància relativa) i els de caràcter pressupostari (imputació pressupostària i desafectació). Desapareixen, per tant, els principis de preu d’adquisició (que ara figura a l’apartat de normes de valoració), de correlació d’ingressos i despeses i de registre (que es troben en l’apartat de criteris de registre o reconeixement), i d’entitat comptable (que forma part de l’apartat d’imatge fidel). L’enunciat d’aquests principis, però, pateix certes modificacions, la més significativa pot ser la que afecta al principi de prudència (l’aplicació del qual no pot suposar una sobrevaloració de les obligacions o despeses, ni una infravaloració dels actius o ingressos) i alhora desapareix el caràcter preferent dels principis de registre i meritació.
Es defineixen els elements dels comptes anuals: actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses, ingressos i despeses pressupostaris i cobraments i pagaments. És de ressenyar la distinció entre actius portadors de rendiments econòmics i actius portadors de potencial de servei.
S’introdueix el reconeixement dels ingressos i de les despeses, encara que no s’hagin dictat els actes administratius corresponents, almenys un cop l’any al tancament. En el PGCP/94, només es preveia en relació a les despeses.
Com a criteri de valoració, les principals novetats són la incorporació del valor raonable i de conceptes nous com: cost amortitzat, valor en ús, valor de reposició, import recuperable, valor actual, etc. Ara bé, l’aplicació del valor raonable, pel que fa a l’immobilitzat no financer, depèn bàsicament del model de valoració que s’adopti: model del cost o model de la revalorització. El primer serà el criteri general i, excepcionalment, es podrà adoptar el segon, però en aquest cas, la IGAE, en l’àmbit del sector públic estatal, ho haurà d’autoritzar prèviament. 
El tractament i reconeixement de les subvencions i transferències no es modifica, pel que fa a la seva imputació pressupostària, tan sols s’incorpora el reconeixement dels lliuraments a compte, però si que canvia en la seva imputació com a despeses o ingressos. El reconeixement, tant per l’ens concedent com per l’ens beneficiari, es produeix quan es tingui constància del compliment de les condicions inherents. Per l’ens beneficiari tenen la consideració d’increments del patrimoni net i s’imputen al resultat en la mesura que es realitzin les despeses o s’amortitzi l’actiu. Es torna a reproduir la dissociació en el tractament comptable de les subvencions i transferències de capital, doncs, en tot cas, són una despesa per a l’ens atorgant, però només es consideren ingressos per a l’ens beneficiari a mida que es van imputant al resultat. Les transferències que suposin aportacions patrimonials a entitats dependents es comptabilitzaran com inversions en el patrimoni d’aquestes entitats.
Les infraestructures destinades a l’ús general amb el nou PGCP es mantenen a l’actiu. També es modifica el tractament comptable dels béns lliurats o rebuts en adscripció o cessió.
En aplicació del criteri de prevalència del fons econòmic sobre la forma jurídica de les operacions, els arrendaments operatius i financers, veuen modificat el seu tractament comptable (pel que fa als arrendaments operatius aquest tractament se separa del PGC/07), tant per l’arrendador com per l’arrendatari.
Les inversions gestionades es consideren existències, grup en el que també es pot incloure l’inventari de prestacions de serveis.
S’introdueixen els criteris establerts a la CINIIF núm. 12 “acords de concessió de serveis”, en relació a les concessions, gestió de serveis públics i altres formes de col·laboració entre els sector públic i el sector privat.
Els canvis de criteris comptables  i els errors s’apliquen de forma retrospectiva (no com a resultats extraordinaris), mentre que els canvis en les estimacions comptables s’apliquen de forma prospectiva.
Quan després del tancament de l’exercici es detectin fets que afectin als comptes d’aquell exercici i que van tenir lloc en aquell, s’hauran de tenir en compte a l’hora de formular els comptes o reformular-los, si ja estaven formulats, sempre i quan no s’hagin aprovat per l’òrgan competent. En altre cas, s’haurà d’informar a la memòria d’aquests fets posteriors i de la seva incidència en els comptes.
Els estats que integren els comptes anuals, incorporen l’estat de fluxos d’efectiu i l’estat de canvis en el patrimoni net (en sintonia amb el PGC/07). El resultat pressupostari i el romanent de tresoreria prenen com a model el de l’actual PGCP adaptat a l’administració local.
Fer esment que de l’esborrany  del PGCP desapareixen del quadre de comptes les del Grup zero, però la informació que donaven aquestes, en partida doble, s’integren en la memòria anual.
També desapareix el compte 102 “central comptable” i els comptes relacionats del Grup cinc.
Finalment, les disposicions transitòries de l’esborrany d’ordre ministerial per la que s’aprova el PGCP, incorporen regles per a la transició del PGCP/94 al nou pla.